La jubilació és un dels moments més esperat de tota la nostra vida: volem fer de tot i gaudir-ho al màxim. Per aquest motiu, la gent sol gastar molt més del que pensava, ja que, a més, té mals hàbits de consum adquirits prèviament. Aquesta situació s’ha anat superant en els últims anys perquè la taxa de substitució (el percentatge de sou que cobreixen les pensions) ha estat dels més alts de la Unió Europea, però això canviarà ben aviat. Si volem gaudir d’una jubilació de qualitat, hem de començar a estalviar ja.
Malgrat les bones condicions del sistema de jubilacions, gairebé tothom està d’acord que els jubilats cobren unes pensions miserables. Aquestes situacions tenen una explicació molt senzilla: encara que el sistema de pensions ofereix la possibilitat de tenir una pensió de qualitat, també permet que les persones cotitzessin poc o gairebé res, de manera que alguns avis i àvies, no han pogut acumular la cotització necessària per a tenir una bona jubilació. Si això ja sembla una mala situació per a molts, el futur no pinta molt millor.
I de quin color es veu el futur? Perquè tindrem pensions, però només de subsistència. Si volem tenir una pensió de qualitat, hem de treballar ara per a aconseguir-la. A poc a poc, les pensions s’aniran reduint per a mantenir el sistema equilibrat i garantir que totes les persones majors poden subsistir. Però, llavors, els que més cobrin rebran una pensió que els permeti viure bé, mentre que els que cobren menys, només podran sobreviure? Doncs no és exactament així: tothom tindrà una pensió de subsistència, però el que ha cobrat més, rebrà una pensió una mica més alta. Totes les pensions seran semblants per a tothom.
Però hi ha un col·lectiu al qual això l’afecta molt més, com gairebé qualsevol canvi legislatiu que es fa: els autònoms. Aquest ésser que ha de treballar amb 39è de febre i que té 11 pagues en comptes de 14 perquè el mes de vacances tampoc el cobra. En aquesta situació, l’autònom pot triar quan cotitzar a la Seguretat Social dins d’un barem de mínims i màxims, però es veu entre l’espasa i la paret a l’hora de pensar en la seva jubilació.
Pujar la cotització o estalviar: el gran dilema
Molta gent pensa que, amb només augmentar les cotitzacions, tindrà suficient. I encara que és cert que gaudirà d’una pensió major, no haurà solucionat el problema de la jubilació. Veurem com actuar per a tenir un bon retir.
En funció de si l’autònom té una societat al seu nom i és gestor d’ella o treballa amb empreses externes, la quota és diferent, a més de les despeses afegides que pugui tenir, com l’assegurança de Responsabilitat Civil o altres. Nosaltres ens centrarem en el cas de l’autònom sense empresa.
Si calculem la diferència de pagar durant tota la vida laboral (els últims trenta-cinc anys de treball) la quota màxima i la mínima, parlem que per a tenir la pensió màxima, haurem pagat prèviament uns 401.709 € (956,45 al mes x 12 mesos x 35 anys). En canvi, si prenem aquests 956,45 € de diferència i els posem ja en un estàndard bancari de rendibilitat a llarg termini del 4,52 % anual amb aportacions mensuals, podríem aconseguir en el moment de jubilar-nos 977.671,14 €, una quantitat de diners considerable.
Ara centrem-nos en les pensions
Encara que la nostra pensió pogués ser de 1.310 € amb la cotització mínima, cal tenir en compte que en l’última reforma de la Llei de Pensions s’aplica un factor corrector que la fa reduir per a ser més sostenibles. El resultat d’aquesta correcció és la pensió *deflactada, i és el que acabarem cobrant.
En cas de tenir la pensió màxima de 2.649,96 € (sense tenir en compte els impostos, que també paguen les pensions), rebríem a final de cada any 23.729,44 € més que amb la pensió mínima.
Ara tornem als diners estalviats durant la vida laboral, els 401.709 €, que es converteixen en 977.671,14 € gràcies a la inversió a llarg termini. Quant hauràs de pagar a hisenda? Perquè si decideixes cobrar-ho tot de cop, el que has guanyat gràcies a la inversió (575.962,14 €) ha de pagar un 22,80 %, és a dir, 131.251,30. Però si optes per no treure tota la inversió de cop i cada any et quedes amb 50.000 € només pagaràs 10.380 €, quedant-te amb 39.620 € nets. Si sumes aquesta quantitat a la pensió mínima d’11.262,50 €, tindries una jubilació de 50.882,50 €, molt més que la pensió estatal màxima (28.068,05 €).
En aquesta situació, podríem pensar que aquests diners estalviats és limitat i que algun dia s’acabarà, però hem de tenir en compte alguna cosa més. Els diners que no traguem continuarà rendint a un 4,52 % anual, és a dir, encara que traguem 50.000 € anuals, la qual cosa continuï invertint, ens donarà 41.930,73 €. És a dir, que el fons es reduirà en 8.100 € a l’any i ens permetria viure tranquil·lament uns cent quinze anys fins que s’esgoti.
Però això només ho poden fer els autònoms? Perquè, encara que aquest cas se centra en un autònom, es pot fer una planificació per a qualsevol persona de manera que garantim una jubilació gens menyspreable.
El millor que pots fer en aquesta situació és contactar amb el teu Assessor Financer i preguntar-li sobre la millor manera de crear un estalvi a llarg termini. Si ho desitges, pots enviar-me un missatge o un mail per programar una reunió gratuïta de 30 minuts en la qual farem una anàlisi de la teva situació i dur a terme un pla financer a la teva mesura.
