Fa ja mig segle que va arribar a Espanya un dels invents que més ha canviat les finances personals en els últims temps. De la mà de l’aleshores Banco de Bilbao (avui BBVA), arribaven les targetes de crèdit, una peça de plàstic que permetia als usuaris pagar sense necessitat de dur efectiu.

Des d’aquell moment, l’ús de les targetes s’ha popularitzat fins a màxims històrics a Espanya i a tota Europa. I és que sembla que a les targetes encara els hi queda un llarg camí. Des de l’inici de la pandèmia, moltes botigues prefereixen aquest mitjà de pagament, ja que minimitza el risc de contagi per COVID-19 i és molt més ràpid i segur. A països com Dinamarca, les botigues no estan obligades a acceptar efectiu i poden cobrar només per mitjans digitals des de 2016.

Una mostra d’aquest moment de bonança per a les targetes és el nombre de caixers automàtics, que l’any passat va caure fins a 49.764 màquines, la xifra més baixa des de 2001. Aquesta baixada, motivada per les fusions bancàries i l’optimització dels recursos ha fet que la població tregui cada cop menys diners en efectiu i aposti per la targeta o altres mitjans digitals com pot ser el servei d’enviament de diners Bizum.

50 anys d’evolució constant

Des de 1971, la targeta de crèdit ha viscut molts canvis en la seva forma: els números a les targetes per facilitar la seva usabilitat, la banda magnètica, el xip electrònic i la inclusió de l’NFC en són només una petita mostra. Ara estem vivint el moment en què les targetes viatgen del nostre moneder cap als mòbils i rellotges intel·ligents i ens permeten fer pagaments en qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Cap on ens portarà l’evolució de les targetes? No ho sabem, però el que sí que tenim clar és que li queden molts anys de vida a aquesta forma de pagament.

Úneix-te a més de 300 persones que ja gaudeixen d’una bona salut financera

Mantente informado sobre las próximas sesiones