Preguntes freqüents
Respostes curtes a les preguntes que em fan més sovint, sobre com treballo i sobre finances personals. Si no hi trobes la teva, escriu-me.
Sobre l’assessorament i la formació
T’ajuda a posar ordre als teus diners i a prendre decisions amb criteri: pressupost, estalvi, deutes, protecció de la família, jubilació i inversió. No es tracta de vendre’t un producte, sinó de mirar la teva situació sencera i traçar un full de ruta que puguis seguir. A la pàgina de Serveis ho explico amb detall.
La primera sessió és un diagnòstic financer gratuït de 30 minuts per videoconferència: repassem ingressos, despeses, deutes, estalvi i objectius, i en surts amb una fotografia clara de la teva situació i les accions més importants per començar. Si la prefereixes presencial, és una sessió d’una hora amb cost; contacta’m i ho arreglem.
Les dues coses. Faig sessions presencials a Barcelona i, per videoconferència, amb clients de tot Catalunya, Espanya i de fora: he assessorat persones des dels Estats Units, Guadalupe, Austràlia o Noruega. La formació i les xerrades també es poden fer en línia.
Per a famílies i persones que volen ordenar les seves finances, sortir dels deutes, començar a estalviar o donar el pas cap a la inversió. No cal tenir patrimoni ni coneixements previs: gairebé tots comencem de zero, i jo mateix vaig haver de començar des de sota zero, devent diners. De fet, penso que qui menys té és qui més necessita un bon assessorament inicial, i per això tinc tarifes especials per a les persones amb menys recursos.
Sí. La xerrada Prenent consciència és una introducció gratuïta a la cultura financera d’uns 55 minuts, pensada per a grups, escoles, AFA/AMPA i entitats. També imparteixo tallers específics (estalvi familiar, gestió del deute, jubilació, inversió) i formació de finances personals per a plantilles d’empresa.
Tinc més de vint anys d’experiència en serveis financers i la certificació europea EFPA (European Financial Planning Association, núm. 16.174). A Qui sóc hi ha la meva trajectòria.
Sobre finances personals
Entre 3 i 6 mesos de les teves despeses essencials (habitatge, subministraments, alimentació, transport, assegurances). Guarda’l separat del compte del dia a dia, en un compte d’estalvi o un fons d’actius monetaris, perquè estigui disponible però no a mà. N’explico el perquè a l’article La importància del fons d’emergència.
Primer, fes la llista completa: a qui deus, quant i a quin interès. Després, paga sempre els mínims de tot i concentra l’esforç extra en el deute més car (normalment targetes revolving i préstecs personals). I sobretot, no en generis de nou mentre en surts. El taller de gestió del deute tracta exactament això.
Apunta els ingressos nets i totes les despeses del mes separades en fixes i variables, i decideix una quantitat d’estalvi abans de gastar, no amb el que sobra. El truc és la constància i la separació: un compte per al dia a dia i un altre per a l’estalvi. Al llibre Atrapa els diners hi ha plantilles per fer-ho.
Depèn del teu horitzó i de com dorms a la nit. La fixa dona certesa de quota durant tota la vida del préstec; la variable acostuma a començar més barata però et fa assumir el risc que pugin els tipus. Si el teu pressupost va just o el termini és llarg, la tranquil·litat de la fixa sol compensar. Ho desenvolupo a Hipoteca fixa o variable? (part 1) i part 2.
Quan tinguis el fons d’emergència fet, cap deute car pendent i una quantitat que puguis deixar quieta uns quants anys. Invertir és per als diners que no necessitaràs a curt termini; la resta ha d’estar en estalvi. I comença amb productes senzills i diversificats, entenent què compres. És el fil conductor d’El teu GPS de l’estalvi i la inversió.
Mai, però com més aviat millor, perquè el temps és el que fa créixer l’estalvi. Comença per saber quina pensió pública et pot correspondre, calcula quant et faltarà per viure com vols i estableix una aportació mensual automàtica per cobrir la diferència. Al taller de planificació de la jubilació ho treballem amb números reals.
Des de ben petits, amb l’exemple i sense paraules tabú: a casa, diners, inversió, propietats o liquiditat d’emergència són termes normals. A la meva família ho fem jugant: una partida de Monopoly dona per parlar de què és tenir reserves per als imprevistos, què és invertir i què és una propietat que genera ingressos. També preparem junts el pressupost de les vacances i en controlem les despeses, i les meves filles porten el mateix control amb els seus propis diners. Una guardiola, una petita paga per aprendre a decidir i converses naturals sobre què costa, què val la pena i què és esperar completen la fórmula. El conte El Guardià dels Estalvis i el Senyor Deute està pensat per començar-hi amb nens de 5 a 10 anys.